Tot comença per casualitat

Tot va començar l'estiu de l'any 2011 quan casualment em vaig assabentar que es feia una convocatòria per il·lustrar els contes infantils de la col·lecció "Ni príncipes azules ni princesas rosas". L'associació mexicana Mestizas (mestizas@org) havia creat aquesta iniciatiava amb l'objectiu de confeccionar contes no sexistes per als infants mexicans. Em va agradar tant la proposta que vaig decidir participar-hi. Per a mi, això va suposar el descobriment del món de la il·lustració, un món apassionant.

Després va venir el Premi Joan Llaverias 2012, que promou cada any l'Ajuntament de Lloret de Mar. Amb gran sorpresa per part meva, vaig guanyar amb el conte "La imatge trobada". Va ser un moment d'immensa felicitat i emoció; encara ara no m'ho puc creure.

Des de llavors no he deixat de dibuixar i crear relats. En aquest bloc us els explicaré.

I és que tot comença per casualitat...



Els personatges creats l'any 2012

La Fernanda és una nena mexicana que volia ser lluitadora. És la protagonista del conte "¡Lucharaaaaaán dos de tres caídas sin límite de tiempo!".

El Jan i la seva gosseta, la Lluna, són els protagonistes del conte "La imatge trobada". Un dia, fa molt de temps, van descobrir la imatge d'una santa amagada entre els arbusts del bosc...

La Violeta és la protagonista del conte "La Violeta s'avorreix molt, molt, mooolt". És una nena molt entremaliada que li farà la vida impossible al seu veí...

La Urgell és la protagonista de "La Urgell se'n va a la ciutat". És una noia forta i atlètica, nascuda a la muntanya, que un dia decideix anar a la ciutat en busca d'emocions...

El Jan és el protagonista de "El Jan se'n va al camp". És un noi de ciutat, que és un gran músic però és feble i malaltís. Un dia decideix anar al camp a buscar la inspiració...

La Xufi és la protagonista de "Tot ho faig malament!". És una gateta valenciana que està molt trista perquè sempre s'equivoca...

Lucharaaaán.....

El conte complet el podeu trobar al web mestizas.org , però ara us faig un petit avançament:

A la Fernanda li encanta la lluita lliure mexicana.

 

A casa li diuen que el millor lluitador és El Santo, però ella prefereix el Rey Misterio,

Quan està sola, somia en ser lluitadora, s'imagina amb la capa i la màscara..., però sap que no pot ser, ja que ella és una nena i a la seva escola només deixen lluitar als nens,

 

Però un dia la professora se n'adona que  a la Fernanda li passa alguna cosa i va a parlar amb ella

La professora decideix ajudar-la i l'acompanya per a que lluiti amb els nens de la seva classe. Tots es queden parats de les seves habilitats.

Des de llavors, a l'escola de la Fernanda, ja no hi ha diferències entre les nenes i els nens, i tots són molt feliços.

 

La Violeta s'avorreix molt, molt, mooolt!!!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Urgell se'n va a la ciutat

La Urgell se'n va a la ciutat

.

La imatge trobada

Amb el conte "La imatge trobada" em van concedir el premi Joan Llaverias 2012, que atorga anualment l'ajuntament de Lloret de mar. Aquest any que comença, si no hi ha cap contratemps, serà editat i es podrà veure complet. De moment us en faig cinc cèntims:

Aquests són el Jan, un pastoret, i la seva gosseta, la Lluna. Un dia, fa molt de temps, van trobar la imatge d'una santa amagada entre els arbusts del bosc...

 

 

Els altres personatges del conte són:

 

-El patró del mas Passapera: va dient que ha estat ell qui ha trobat la santa

-El rector del poble: està il·lusionat pel miracle que s'ha produït a la seva parròquia

-L'escolanet: anuncia a crit pelat la bona nova

-Els veïns del poble: ho comenten tot i en fan safareig

i, naturalment,

Santa Cristina, l'aparició de la seva imatge provocarà un daltabaix al poble.

El Jan se'n va al camp

El Jan va néixer a la gran ciutat. De ben petit que estudia música, la seva passió,  la seva vida. Quan fa sonar el violoncel és capaç d'aconseguir les melodies més belles,... i se n'oblida de tot...

Bé, de tot no, perquè el Jan té un problema. Quan era petit va patir una malaltia que li va afectar les cames i ara li costa molt moure's. Quan camina ho fa amb un moviment grotesc, lent, difícil. S'ha acostumat a viure així, però li falta alguna cosa:

 

-Com m'agradaria anar al camp! La ciutat és molt bonica, hi ha moltes coses, però necessito canviar. Com m'ho faré, jo que sóc contrafet! Que caram! No m'he d'aturar al primer contratemps!

I així va ser com el Jan va decidir anar al camp a cercar la inspiració...
Però no sabia les aventures que l'estaven esperant...
                                   (continuarà)